I l’Oscar a la millor película és….

Sí…sóc un «friki» del cinema, i no em perdo gairebè cap de les edicions de la gala d’entrega dels premis Oscar. Tot i que l’Oscar a millor película ve, moltes vegades, supeditat a interesos extra cinematogràfics i que, per tant, no sempre guanya la millor peli (podeu veure l’apartat Grans pelis que no van guayar l’Oscar en aquest mateix article),,,el cert és que la cerimònia dels Òscars te una màgia que no tenen altres premis.

A continuació us afegeixo la relació de pelis nominades a millor peli d’aquesta edició dels Òscars, amb el títol, director/a, actors i actrius principals, sinòpsi, valoració (objectiva) i la meva predicció. A veure si l’encerto.

Sinners (Los pecadores)

• Títol: Sinners (Los pecadores).
• Director/a: Ryan Coogler.
• Actors principals: Michael B. Jordan, Delroy Lindo i Wunmi Mosaku.
• Sinopsi: És una èpica de vampirs i blues ambientada al Mississipí de la dècada de 1930.
• Valoració: Ha polvoritzat el rècord absolut de la història dels Oscar aconseguint 16 nominacions i ha marcat una fita històrica per a la representació de persones negres al cinema. És una de les dues grans favorites gràcies al seu fort pes cultural i a la victòria prèvia del premi al millor repartiment del sindicat d’actors (SAG).
• Predicció: És d’aquelles pelis que veus sense saber de que van i et sorpren. La música blues i un guió plagat d’anacronismes t’enganxen de principi a fi. En l’apartat extra-cinematogràfic, te a favor que és una peli amb arrels culturals estatunidenques, en una societat molt polaritzada amb el racisme i que fa que moltes vegades la cerca de l’equilibri racial decanti la balança. Tot i que és una bona peli té en contra que si has vist «abierto hasta el amanecer» de Robert Rodriguez tindras un deja-vu interessant. Jo no la votaria com a millor peli tot i que em va agradar bastant i és una de les favorites.

Una batalla tras otra (One Battle After Another)

• Títol: Una batalla tras otra (One Battle After Another).
• Director/a: Paul Thomas Anderson.
• Actors principals: Leonardo DiCaprio, Sean Penn, Benicio del Toro i Teyana Taylor.
• Sinopsi: Basada en la novel·la Vineland de Thomas Pynchon, la pel·lícula és una mordaç examinació de la política radical estatunidenca.
• Valoració: És la gran competidora d’aquesta edició amb 13 nominacions, i s’erigeix com a favorita històrica gràcies al fet d’haver arrasat als guardons dels sindicats de productors (PGA) i directors (DGA), premis que solen predir l’Oscar a la millor pel·lícula.
• Predicció: La vaig veure amb ganes i em va decebre molt. Recentment l’he tornat a veure i encara pitjor. Tot i que l’argument es pot emmarcar perfectament en una crítica al trumpisme i la persecució d’immigrants (crec que aquest és el seu punt fort), la película en si té un argument gens plausible, amb un actor que sobresurt per sobre de la resta que és Sean Penn. Sense desmereixer l’actuació de DiCaprio, Sean Penn executa a la perfecció el paper d’un militar racista produndament desequilibrat i traït pels seus. Les aparicions del sempre eficaç Benicio del Toro no passen desapercebudes, tot i que en la meva opinió, pot ser amb un paper massa excèntric. Aquesta peli té moltes possibilitats de guanyar. De fet crec que es portarà l’Oscar, tot i que sota el meu punt de vista, de forma totalment inmerescuda. Però els americans són així. De tota manera me n’alegraria per DiCaprio, Penn i Benicio, però Teyana Taylor em sembla insoportable.

Bugonia

• Títol: Bugonia.
• Director/a: Yorgos Lanthimos.
• Actors principals: Emma Stone.
• Sinopsi: Adaptació basada en la pel·lícula sud-coreana Save The Green Planet!. La trama segueix dos personatges obsessionats amb les teories de la conspiració (negacionistes) que segresten una important empresària farmacèutica, convençuts que és una alienígena que vol destruir la Terra. El film explora la veritat, la mentida i la manipulació, presentant una visió caòtica i plena d’humor absurd, acció i girs psicològics
• Valoració: És la tercera pel·lícula de Lanthimos nominada a aquesta categoria en tan sols vuit anys. Emma Stone podria fer història i guanyar el seu tercer Oscar, a més de participar-hi també com a productora.
• Predicció: El tandem Lanthinos i Emma Stone mai no deixa de sorprendre. Lanthimos és per mi el millor director en l’actualitat, i Emma Stone la millor actriu. Tot i això, i que la peli té alguns moments estelars interpretats pels germans protagonistes, per mi no és ni de lluny la millor película de Lanthimos. És una bona peli, que et farà passar una bona estona, però estic segur que no guanyarà i crec sincerament que no mereix guanyar el premi a millor película.

Frankenstein

• Títol: Frankenstein.
• Director/a: Guillermo del Toro.
• Actors principals: Jacob Elordi, interpretant La criatura.
• Sinopsi: Nova adaptació cinematogràfica de la cèlebre novel·la de l’escriptora Mary Shelley.
• Valoració: Ha aconseguit 9 nominacions brillant als apartats tècnics i d’actuació, tot i que Guillermo del Toro ha quedat sorprenentment exclòs de la categoria de millor direcció.
• Predicció: Una de les grans favorites pel dur-se els premis en categories menors, tot i que no com a millor peli. El mite romàntic de Frankenstein queda molt ben retratat, amb la espectacularitat a la que ens té acostumats Guillermo del Toro. Per mi, supera a les anteriors en mèrits per dur-se el premi a millor película.

Hamnet

• Títol: Hamnet.
• Director/a: Chloé Zhao.
• Actors principals: Jessie Buckley, Paul Mescal
• Sinopsi: Juga a imaginar i explorar la vida privada del cèlebre escriptor William Shakespeare, prenent com a base la novel·la homònima de Maggie O’Farrell.
• Valoració: Nominada a 8 estatuetes, la cinta consagra Chloé Zhao com la primera dona de color de tota la història dels Oscar a aconseguir dues nominacions a la millor direcció.
• Predicció: Tan de bó esdevingui la gran sorpresa dels Oscars. Per mi, és la millor película de 2025. Tot i que dubto que l’acadèmia premïi una película britànica com a millor película de 2025 els globus d’or si la van premiar com a millor drama. Conmovedora, ben interpretada i fidel al llibre que ha estat un gran éxit de vendes.

Marty Supreme

• Títol: Marty Supreme.
• Director/a: Josh Safdie.
• Actors principals: Timothée Chalamet, interpretant el paper de Marty Mauser.
• Sinopsi: Marty Mauser, un jove buscavides que juga al tennis de taula amb una ambició desmessurada, está disposat a tot per cumplir el seu somni i demostrar al món sencer la seva grandessa.
• Valoració: Acumula 9 nominacions i és el major èxit de taquilla de la història de l’estudi A24. Gràcies a aquesta pel·lícula, Chalamet s’ha convertit en l’actor masculí més jove a obtenir tres nominacions interpretatives des de Marlon Brando.
• Predicció: Bona peli. A mi em va atreure sobretot per què vaig cursar la EGB en un cole que tenia el tennis de taula com a esport gairebé obligatori, i del que van sortir grans campions (i campiones) de la divisió d’honor d’España. Més enllà de la meu interés personal per l’esport, la peli en si, és un biopic d’un jugador americà que no té major interés per la resta del món. Com a peli, més enllà de l’actuació estelar de Chalamet, no és ni de bon troç, mereixedora de l’estatueta.

Valor sentimental (Sentimental Value)

• Títol: Valor sentimental (Sentimental Value).
• Director/a: Joachim Trier.
• Actors principals: Renate Reinsve, Stellan Skarsgård, Elle Fanning i Inga Ibsdotter Lilleaas.
• Sinopsi: És un drama familiar noruec. Després de la mort de la seva mare, les germanes Nora i Agnes es retroben amb el seu pare distanciat, Gustav Borg, un veterà director de cinema de renom, que ofereix a la seva filla Nora, actriu de teatre, un paper en la seva propera pel·lícula. Nora ho rebutja i aviat descobreix que li ha donat aquest paper a una jove i entusiasta estrella de Hollywood. De sobte, les dues germanes han de sortejar la seva complicada relació amb el seu pare i bregar amb una actriu nord-americana que es troba enmig de la seva complexa dinàmica familiar.
• Valoració: Ha estat una de les sorpreses més destacades d’aquest any amb 9 nominacions. Ha aconseguit colar quatre dels seus intèrprets a les respectives categories d’actuació i és una competidora fortíssima a l’Oscar a la millor pel·lícula internacional.
• Predicció: Bona peli. Una de les grans competidores de Sirat com a millor peli estrangera. Una història del cinema dins del cinema. No crec que tingui opcions a millor peli. Dit això, crec sincerament que el millor cinema de 2025 no està en les pelis americanes (o de llengua anglesa) sino en la categoria de millor película internacional. Allà, totes les pelis són boníssimes, deixant en evidència que el cinema de hollywood està en decadència i el cinema a la resta del món està plagat de bons guions, tot i que menys recursos.

Sueño de trenes (Train Dreams)

• Títol: Sueño de trenes (Train Dreams).
• Director/a: Clint Bentley
• Actors principals: Joel Edgerton, Felicity Jones i William H.Macy
• Sinopsi: Robert Grainier és un jornaler que treballa talant arbres a Idaho durant la construcció del ferrocarril a l’Oest americà a principis del segle XX. Colpejat per la tragèdia, lluita per adaptar-se al seu nou entorn.
• Valoració: Amb un total de 5 nominacions, la seva forta presència als premis ha estat una sorpresa molt positiva i celebrada per la crítica i els seus defensors.
• Predicció: Bona peli, cinematogràficament parlant, tot i que a mi em va resultar un «toston». Només la interpretació de Edgerton em va permetre aguantar un película, per mi, bastant avorrida. No entenc la seva nominació.

F1

• Títol: F1.
• Director/a: Jerry Bruckheimer
• Actors principals: Brad Pitt, Javier Bardem
• Sinopsi: És una pel·lícula centrada en el món de les curses d’automobilisme i la velocitat.
• Valoració: La seva nominació a millor pel·lícula ha aixecat algunes celles per tractar-se d’una obra de tall molt comercial en lloc de l’habitual «prestigi» dels Oscar, i demostra l’afinitat històrica de l’Acadèmia pels cotxes ràpids.
• Predicció: Si al cinema li demanes espectacularitat, això és precisament F1, i tot i que als cineastes no els agradi la nominació d’aquesta peli, a mi em sembla un encert. Peli entretinguda, espectacular i que no només atreu als fans de la F1. Per cert, Bardem fa un paper correctíssim. Una superproducció tan honesta com eficient que va al que va durant dues vibrants hores i mitja: a submergir-nos al món (i l’emoció) de la Fórmula 1. No guanyarà, però està bé que hi sigui.

El agente secreto (The Secret Agent)

• Títol: El agente secreto (O Agente Secreto).
• Director/a: Kleber Mendonça Filho.
• Actors principals: Wagner Moura.
• Sinopsi: El 1977, durant la dictadura militar brasilera, Marcelo, un professor que fuig d’un passat turbulent, torna fugint a la ciutat de Recife, on espera construir una nova vida i retrobar-se amb el fill. Però aviat s’adona que la ciutat està lluny de ser el refugi que busca, que les forces governamentals el persegueixen i les amenaces de mort s’hi planten.
• Valoració: Té moltes possibilitats de portar-se l’Oscar a la millor pel·lícula internacional. A més, gràcies al seu paper principal, Wagner Moura s’ha convertit en el primer actor brasiler de la història en rebre una nominació per part de l’Acadèmia.
• Predicció: Sincerament, és l`única peli que no tingut oportunitat de veure. Una de les crítiques que he pogut llegir a filmaffinity és : “L’agent secret” (un bluff brasileiro: neix amb vocació d’obra total: Memòria històrica, thriller polític, neo-noir dels setanta, cinema dins del cinema, reflexió sobre la censura, al·legoria del Brasil contemporani i homenatge explícit al cinema dels anys 70. Massa capes per a una estructura que mai no acaba de trobar un centre de greu»). Per tant, no he vist la peli, no puc jutgar per mi mateix, i probablement continuaré sense veure-la.

El meu ranking de películes 2025

Com a friki del cinema, participo com a DonVito en les valoracions i crítiques de la web filmaffinity i registro les meves impressions quan veig una peli. En treure el rànking de les películes que he vist de l’any 2025 em surt el següent ranking, que demostra que les meves preferències no tenen massa a veure amb els Óscars (o pot ser sí). Per mi, la guanyadora de 2025 és….

En segón lloc:

i medalla de bronze per:

Grans pelis que no van guayar l’Oscar

Al llarg de la història dels Premis Oscar, diverses pel·lícules considerades obres mestres han estat ignorades en la categoria de Millor Pel·lícula a causa d’una competència ferotge, circumstàncies del moment o decisions polèmiques. Aquestes són algunes de les grans pel·lícules que no van guanyar el guardó principal:

• Ciutadà Kane (1941): Considerada per molts crítics com la millor pel·lícula de tots els temps per la seva narrativa i innovació tècnica, l’obra d’Orson Welles va perdre davant de Qué verde era mi valle.
• Pulp Fiction (1994): L’obra independent de Quentin Tarantino, que va esdevenir una icona de la cultura pop i va guanyar la Palma d’Or a Canes, va perdre contra Forrest Gump, tot i que es va endur l’Oscar al Millor Guió Original.
• El club de la lluita (1999): Aquesta història plena de crítica social dirigida per David Fincher avui és considerada de culte, però l’Acadèmia la va ignorar en favor de Belleza americana.
• El resplandor (1980): Tot i ser una de les cintes de terror més influents de la història, la pel·lícula de Stanley Kubrick ni tan sols va rebre la nominació a Millor Pel·lícula. Aquest any el premi se’l va endur el drama Gente corriente.
• El cavaller fosc (2008): La revolució de Christopher Nolan al cinema de superherois tampoc va aconseguir ser nominada a Millor Pel·lícula, un fet considerat tan injust que va provocar que l’Acadèmia ampliés el nombre de nominats en la categoria a partir de l’any 2010. Va guanyar (crec que merescudament) Slumdog Millionaire
• La La Land (2016): L’obra de Damien Chazelle va protagonitzar un dels moments més infames de la història dels premis el 2017, quan va ser anunciada com a guanyadora per error, revelant-se minuts després que el premi realment era per a Moonlight.
• Tauró (1975), Indiana Jones (1981) i E.T. (1982): Abans de triomfar finalment amb La llista de Schindler, Steven Spielberg va veure com aquestes tres pel·lícules perdien el premi a la Millor Pel·lícula, tot i el seu enorme impacte cultural.

Aquests casos històrics demostren que guanyar l’estatueta a la Millor Pel·lícula no sempre defineix quines són les millors pel·lícules de l’any, sent el pas del temps i el públic els veritables jutges del llegat cinematogràfic.