Escut Social o Bel·licisme: El «No a la Guerra» davant la irresponsabilitat de PP i VOX

Davant la greu escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà provocada pels atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran, la política espanyola s’ha dividit en dos bàndols clarament diferenciats. D’una banda, el Govern de Pedro Sánchez, que ha alçat amb orgull la bandera del «No a la guerra» i ha desplegat un escut social sense precedents per protegir la ciutadania. De l’altra, una dreta i extrema dreta que aplaudeixen els bombardejos mentre ignoren, de forma irresponsable, les dramàtiques conseqüències econòmiques que aquest conflicte té per a les famílies espanyoles.

Santiago Abascal i els dirigents de VOX han qualificat l’ofensiva estatunidenca sobre territori iranià de «gran esperança» i de «fantàstica notícia». S’han convertit en els altaveus més fidels del trumpisme a Espanya, alineant-se incondicionalment amb les polítiques bel·licistes de Washington. Aquesta postura destapa una enorme contradicció: el mateix partit que diu defensar els agricultors, ramaders i transportistes, guarda un silenci còmplice davant d’una guerra que encareix els carburants i dispara una inflació que ofega precisament el món rural i la classe treballadora. Com bé ha assenyalat el president Sánchez sobre l’actitud de l’oposició: «és molt fàcil ser bel·licós a costa de la butxaca dels altres».

El Partit Popular tampoc es queda enrere, posant-se de perfil a l’hora de donar suport als decrets que busquen alleujar la càrrega econòmica de les llars. Tal com va recordar el dirigent socialista Óscar López a Núñez Feijóo: «Alberto, no et facis embolics, és ‘No a la guerra’ i sí a l’escut social de Sánchez». A més, el fals patriotisme de la dreta s’esvaeix quan el Govern d’Espanya actua amb veritable sobirania. L’Executiu socialista ha prohibit l’ús de les bases de Rota i Morón per a aquestes operacions ofensives, ja que no tenen l’aval del dret internacional. Com a represàlia, Donald Trump ha amenaçat amb tallar el comerç amb Espanya, però VOX prefereix mantenir la seva lleialtat cega al líder estatunidenc abans que defensar els interessos nacionals.

Mentre PP i VOX justifiquen la guerra, la resposta socialista se centra en la pau i en protegir la gent. El Govern ha aprovat un ambiciós pla de 80 mesures dotat amb més de 5.000 milions d’euros. Mentre uns celebren els atacs, l’escut social es tradueix en accions reals per a la majoria ciutadana:

• Rebaixa massiva d’impostos energètics: Reducció de l’IVA de l’electricitat, el gas i els carburants al 10%, la qual cosa suposa un estalvi directe de fins a 30 cèntims per litre a la benzinera.
• Protecció als sectors colpejats per la guerra: Una ajuda directa de 20 cèntims per litre de gasoil professional per a transportistes, agricultors i pescadors, col·lectius que la dreta diu defensar però que abandona donant suport a l’escalada bèl·lica.
• Defensa del dret a l’habitatge i l’ocupació: Congelació temporal dels preus del lloguer i la prohibició d’acomiadar per causes econòmiques per a les empreses que rebin ajudes públiques.

El «No a la guerra» no és només una exigència de respecte al dret internacional; és també la constatació que els conflictes bèl·lics empobreixen els ciutadans i deterioren els serveis públics que paguem entre tots. Davant d’una dreta que s’alinea amb la destrucció sense importar-li l’impacte a les nostres butxaques, el Govern socialista demostra que la veritable forma de fer país és defensant la pau i blindant econòmicament la classe treballadora.

Baltasar Santos

Primer Secretari PSC del Vendrell