L’escut social davant l’especulació: Com ens defensem dels qui s’aprofiten de la guerra?

La classe treballadora ja ha començat a patir en la seva vida quotidiana les dures conseqüències de la guerra desencadenada pels Estats Units i Israel contra l’Iran. En qüestió de pocs dies, hem vist com els combustibles s’han encarit fins a un 20% i l’amenaça d’increments desorbitats en el preu de l’energia i els aliments és una realitat. Aquesta inflació no només dificulta arribar a final de mes, sinó que amenaça amb una pujada dels tipus d’interès i de les hipoteques. Però, és tot culpa exclusivament del conflicte bèl·lic, o hi ha qui està aprofitant l’avinentesa per fer l’agost a la nostra costa?

L’especulació descarada de les grans distribuïdores

La realitat és que estem sent víctimes d’una onada d’especulació sistemàtica. Pel que fa als carburants, les grans companyies traslladen immediatament al consumidor la pujada del preu del petroli, malgrat que el combustible que ens venen avui el van comprar fa mesos a preus molt més assequibles. Aprofiten la situació d’incertesa per inflar els preus i ampliar els seus marges de benefici.

En el cas de l’alimentació, la situació és igual de sagnant. Els agricultors pateixen l’encariment del gasoil i dels fertilitzants, però el que ells reben només suposa un 30% del preu final que nosaltres paguem. A més, l’impacte del transport en el preu final és mínim, representant al voltant d’un 3% en productes com els tomàquets. Qui s’emporta la diferència? Les grans distribuïdores de supermercats, que controlen el 47% de les compres i determinen els preus al seu antull. L’Índex de Preus en Origen i Destinació (IPOD) demostra que el preu dels aliments es pot multiplicar de mitjana gairebé per 3 vegades (un 273%) des que surt del camp fins que arriba a la prestatgeria del supermercat. Fins i tot veiem com empresaris com Juan Roig (Mercadona) exigeixen rebaixar l’IVA dels aliments al 0%, una mesura que en ocasions anteriors han aprofitat per apujar els preus i «fer caixa» en lloc d’abaratir el cost per al consumidor.

La resposta necessària: en defensa dels escuts socials de Sánchez i Illa

Davant d’aquest escenari, cal posar en valor la intervenció decidida de les institucions per protegir la ciutadania. El govern de Pedro Sánchez ha aprovat un paquet urgent de 80 mesures que mobilitza més de 5.000 milions d’euros, configurant allò que ha definit com «el major escut social i econòmic de tota la UE». Aquest decret aplica una reducció dràstica de la fiscalitat energètica, rebaixant l’IVA dels carburants, l’electricitat i el gas del 21% al 10%. A més, estableix una ajuda directa de 20 cèntims per litre de gasoil per a professionals (transportistes, agricultors i pescadors) i congela el preu de la bombona de butà. Molt encertadament, el govern també ha ampliat les capacitats sancionadores de la CNMC per castigar amb duresa qualsevol empresa que vulgui aprofitar la crisi per enriquir-se il·legítimament.

Per la seva banda, el govern de Salvador Illa a la Generalitat ha impulsat un pla complementari de 400 milions d’euros amb 40 mesures per oferir «certeses» a la ciutadania catalana i evitar que paguem els plats trencats de la guerra. Aquest esforç colossal destina 216 milions a protegir el teixit productiu i mantenir els llocs de treball (incloent-hi l’exempció temporal de l’impost de CO₂ per a furgonetes), mobilitza 30 milions d’ajuts directes per a les famílies vulnerables i inverteix 154 milions per accelerar la independència energètica de Catalunya mitjançant renovables i biogàs.

Més enllà dels pedaços: mesures estructurals contra els especuladors

Tot i els esforços evidents de l’Estat i la Generalitat, l’arrel del problema només es pot solucionar amb valentia i confrontant els qui s’aprofiten de l’economia de mercat. Per posar fi a l’estrangulament econòmic, és imprescindible una major intervenció de l’Estat en la distribució d’aliments i carburants, acabant amb els monopolis.

Si volem que els especuladors deixin d’aprofitar-se de nosaltres, hauríem d’exigir mesures com:

• Fixar un preu màxim per als carburants, seguint l’exemple de països europeus com Hongria o Croàcia, que ja ho han aplicat amb èxit per evitar abusos.
• Limitar el preu dels aliments bàsics i obrir el debat sobre la creació d’un supermercat públic que actuişi de dic de contenció davant l’oligopoli de les grans cadenes de distribució.
• Avançar cap a la nacionalització d’empreses energètiques estratègiques, com Repsol, per garantir que el subministrament energètic sigui un dret i no una eina d’extorsió especulativa.

Només amb la mobilització conjunta de la societat, donant suport als escuts socials existents però exigint la desarticulació dels monopolis especulatius, podrem garantir que cap guerra serveixi d’excusa per fer més rics als rics i més pobres als treballadors.

Baltasar Santos

Primer Secretari del PSC