Recta final per derrotar l’extrema dreta al Brasil

El Brasil afronta una setmana decisiva. El pròxim 25 d’octubre, milions de ciutadans decidiran entre la continuïtat del projecte progressista de Lula da Silva i el retorn del bolsonarisme al poder, ara encapçalat per Flávio Bolsonaro. La campanya està sent proganitzada però, per META i el goven estadounidenc recolzant Bolsonaro davant un Lula Da Silva recolzat per la joventut i la classe treballadora. El que passa a Brasil influeix com les «ales d’una papallona» al que pot passar a Catalunya i a Espanya.

Una primera volta que ha encès totes les alarmes

El resultat de les eleccions presidencials del 4 d’octubre va representar un toc d’alerta per a l’esquerra brasilera. Contra bona part de les previsions, Flávio Bolsonaro, fill de l’expresident Jair Bolsonaro, va imposar-se a Lula da Silva per un marge inferior als dos punts percentuals. La diferència és important, però no insalvable. I aquesta és precisament la convicció que està impulsant una nova onada de mobilització popular al Brasil.

Després de conèixer-se els resultats, milers de joves van prendre la iniciativa i van començar a organitzar manifestacions, assemblees i actes de suport a Lula. L’avinguda Paulista de São Paulo s’ha convertit en un dels grans escenaris d’aquesta mobilització, que també s’ha estès a altres ciutats del país. Una mobilització que ens recorda una cosa fonamental: la joventut no està condemnada a abraçar l’individualisme, la resignació o els discursos reaccionaris. També pot ser, i de fet està sent, protagonista de les grans lluites col·lectives.

Les ombres sobre la campanya: el paper de Meta i les pressions de Trump

La campanya electoral brasilera també està marcada per una controvèrsia que va molt més enllà de les fronteres del país: la influència de les grans plataformes tecnològiques i les pressions polítiques i econòmiques dels Estats Units sobre el procés electoral.

La campanya de Lula ha denunciat META (propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp) davant del Tribunal Superior Electoral (TSE) un tractament desigual entre les dues candidatures. Entre les irregularitats assenyalades figuren restriccions a la distribució de continguts favorables a Lula, dificultats per promocionar publicacions a Instagram i diferències en el funcionament de les eines d’intel·ligència artificial, que haurien impedit generar determinades imatges del president mentre permetien continguts relacionats amb Flávio Bolsonaro.

Les informacions publicades per Folha de S.Paulo i recollides per l’agència Reuters han revelat comunicacions internes de treballadors de Meta que reconeixien restriccions que afectaven els comptes de Lula, mentre que alguns continguts vinculats al seu adversari obtenien una visibilitat destacada.

La controvèrsia ha arribat al Tribunal Superior Electoral. El 16 d’octubre, el TSE va confirmar per unanimitat una resolució que obliga Meta a garantir un tractament equitatiu a les candidatures presidencials, impedint restriccions discriminatòries en la distribució de publicacions, les recomanacions i les cerques. L’incompliment pot comportar una multa diària de 500.000 reals.

Meta, per la seva banda, nega qualsevol intencionalitat política i atribueix els incidents a problemes tècnics. La resolució judicial és una garantia preventiva d’igualtat electoral, però no constitueix, per si mateixa, una prova que l’empresa hagi manipulat deliberadament les eleccions. El cas posa de manifest un problema de fons: el poder que concentren unes poques empreses tecnològiques privades per determinar quins missatges polítics arriben a la ciutadania i en quines condicions es desenvolupa el debat democràtic.

Donald Trump i la sobirania brasilera

L’altra gran controvèrsia és el paper de l’administració de Donald Trump. Les tensions entre Washington i Brasília s’han intensificat amb la imposició d’aranzels comercials, les sancions contra autoritats brasileres i les actuacions nord-americanes relacionades amb el Tribunal Suprem Federal, especialment arran dels processos judicials contra Jair Bolsonaro.

La preocupació per aquestes ingerències no procedeix únicament de l’esquerra brasilera. El setembre passat, 31 parlamentaris demòcrates dels Estats Units van adreçar una carta al secretari d’Estat, Marco Rubio, denunciant les pressions de l’administració Trump sobre les institucions brasileres en vigílies de les eleccions. També l’Agència Brasilera d’Intel·ligència (Abin) ha advertit del risc d’influència o interferència nord-americana en el procés electoral.

Un dels episodis més controvertits ha estat la informació sobre l’assignació d’un milió de dòlars del Departament d’Estat nord-americà a un programa destinat a combatre el que Washington qualifica de persecució judicial i censura al Brasil. Les autoritats brasileres han sol·licitat investigar si aquests recursos podien estar relacionats amb activitats dirigides contra les institucions del país.

Aquestes actuacions han alimentat les denúncies d’ingerència, tot i que no acrediten per si soles que el govern nord-americà hagi alterat el resultat electoral. El debat, en qualsevol cas, és profundament polític: fins a quin punt pot una democràcia decidir lliurement el seu futur quan es veu sotmesa a pressions econòmiques externes i quan bona part del debat públic depèn de plataformes tecnològiques privades?

El Brasil afronta, per tant, un repte que transcendeix l’elecció del seu pròxim president. També està en discussió la capacitat de les seves institucions per garantir un procés electoral independent, transparent i lliure de pressions indegudes. La defensa de la sobirania popular exigeix que siguin els ciutadans brasilers, i només ells, els qui decideixin democràticament el futur del seu país.

La joventut marca el camí

Per una altra part, la iniciativa de mobilització de joves i estudiants juvenil, sorgida sense esperar consignes de les direccions polítiques, ha aconseguit arrossegar altres sectors populars i transformar la dinàmica electoral. Les mobilitzacions estudiantils han confluït amb treballadors, organitzacions sindicals i militants d’esquerres en una campanya que vol anar més enllà dels mítings tradicionals.

És una lliçó que també hauríem de tenir molt present a Europa, on sovint es presenta la joventut com una generació inevitablement conservadora o seduïda per l’extrema dreta. La realitat és força més complexa. Al Brasil, com en altres països, hi ha joves que no es resignen a perdre drets, que reclamen millors condicions de vida i que entenen que la política continua sent una eina imprescindible de transformació social.

No n’hi ha prou amb defensar el que s’ha aconseguit

La defensa del llegat dels governs progressistes, tot i ser necessària, resulta insuficient per a milions de treballadors que viuen atrapats en la precarietat, l’endeutament, els salaris baixos i la manca de perspectives de millora. És una reflexió que transcendeix les fronteres del Brasil.

Els governs progressistes poden reivindicar els avenços aconseguits, però no poden oblidar que una part important de la ciutadania continua patint dificultats materials molt concretes. Quan una persona treballa moltes hores i no arriba a final de mes, quan un jove no pot emancipar-se o quan una família veu com augmenta el cost de la vida, recordar les conquestes del passat no sempre és suficient.

L’esquerra ha de demostrar que, a més de defensar els drets conquerits, és capaç d’obrir nous horitzons de progrés.

I això exigeix polítiques valentes, reformes estructurals i la voluntat de confrontar els interessos econòmics que impedeixen una distribució més justa de la riquesa.

Els drets socials, al centre de la batalla política

A la recta final de la campanya situï les reivindicacions socials es situen al centre del debat. Entre les principals propostes destaquen:

• Posar fi a la jornada laboral coneguda com a 6×1, que permet treballar sis dies per només un de descans.
• Incrementar el salari mínim, les pensions i les prestacions socials.
• Reforçar el finançament públic de la sanitat i l’educació i rebutjar les retallades.
• Reduir els tipus d’interès i alleugerir la pressió econòmica sobre les famílies.
• Avançar cap a la gratuïtat del transport públic.
• Impulsar una fiscalitat més justa, amb impostos sobre els beneficis extraordinaris i les grans fortunes.
• Promoure una reforma política profunda que reforci la representació democràtica.

Aquestes reivindicacions tenen un denominador comú: situar les condicions de vida de la majoria social al centre de l’acció política. I aquí hi ha una de les claus del combat contra l’extrema dreta.

El bolsonarisme, com altres moviments reaccionaris, ha estat capaç de canalitzar una part del malestar social. Però el malestar no ha de convertir-se inevitablement en odi, autoritarisme o retrocés democràtic. També pot transformar-se en una exigència col·lectiva de més drets, més igualtat i més justícia social. Aquesta és la batalla política que l’esquerra no pot renunciar a disputar.

Una batalla que va més enllà del Brasil

El que succeeixi el 25 d’octubre tindrà conseqüències molt més enllà de les fronteres brasileres. El Brasil és una de les grans democràcies del món, una potència econòmica i política de l’Amèrica Llatina i un actor fonamental en els equilibris internacionals.

La confrontació entre Lula i Flávio Bolsonaro forma part d’un escenari més ampli, en què els moviments d’extrema dreta han aconseguit articular aliances internacionals i disputar la direcció política de societats molt diferents. Per això, aquesta convocatòria electoral també ens interpel·la des de Catalunya i des d’Europa.

No es tracta d’idealitzar els governs progressistes ni d’ignorar-ne els errors i les contradiccions. Al contrari: es tracta d’entendre que defensar la democràcia exigeix també ampliar-la, aprofundir en els drets socials i oferir respostes creïbles a les necessitats de les classes populars.

Baltasar Santos

Primer Secretari del PSC